Els mercats de valors

Un mercat de valors mobiliaris és un lloc o mecanisme on es compren i venen aquests valors i s’hi fixen els preus.

A Espanya, els diferents mercats de valors estan regulats per la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors.

Existeixen mercats de valors a través del telèfon o d’una plataforma informàtica, com és el cas del mercat continu. El mercat continu és un mercat automatitzat que permet operar a les quatre borses de valors existents a Espanya (Madrid, Barcelona, València i Bilbao).

Tipus de mercats

Existeixen moltes classificacions dels mercats de valors, en funció de quin sigui el criteri elegit per diferenciar-los.

Una de les més utilitzades és la que distingeix entre mercats primaris o d’emissió i mercats secundaris o de negociació.

Mercats primaris

Són els mercats en què es venen i es compren valors per primera vegada. Exemples: ampliació de capital d’una S.A., emissió de Lletres del Tresor, etc.

Mercats secundaris

Són els mercats en què es compren i es venen valors negociats anteriorment en el primari. També s’anomenen mercats regulats (estan reglamentades les condicions de funcionament). A Espanya existeixen els següents mercats secundaris oficials:

• Borses de valors. S’hi compren i venen accions i valors convertibles en accions, amb caràcter exclusiu. A les borses també s’hi pot comprar i vendre deute públic i privat, però sense exclusivitat.
• Mercat de deute públic anotat. S’intercanvien valors com Lletres, Bons i Obligacions del Tresor, representats exclusivament mitjançant anotacions en compte.
• Mercat de renda fixa AIAF. Es compren i venen actius de renda fixa emesos per empreses privades, entitats financeres i Administracions Públiques territorials.
• Mercat oficial de futurs i opcions financeres a Espanya (MEFF). S’hi negocien operacions a termini, no pagades al comptat sinó al venciment de l’operació; són els anomenats derivats financers.
• Un futur financer és un contracte que obliga els contractants a comprar o vendre, en una data futura i establerta, una quantitat determinada de valors per un preu preestablert. Exemple: dues persones acorden que una comprarà a l’altra 100 accions de Repsol a 19 € cada una, produint-se el lliurament dels diners i les accions al cap de tres mesos. El dia del venciment, independentment de la cotització de Repsol, s’han de lliurar els diners i les accions.
• Una opció financera és un contracte pel qual el seu posseïdor obté un dret, però no una obligació, a comprar o vendre una quantitat determinada de valors per un preu preestablert fins a una data concreta, denominada venciment. Exemple: s’adquireix una opció que permet comprar, el 3 d’abril de 2012, 100 accions de Repsol, a 19 € cada una. Si el dia de venciment (3 d’abril), l’acció cotitza, per exemple a 20 €, s’exercita l’opció, comprant les accions a 19 € i podent-les vendre a 20 €. Si l’acció cotitza a 18 €, simplement no s’exercita l’opció, ja que es perdrien diners, preferint comprar les accions al mercat.

A la taula següent es mostra en quin mercat es compren i venen cada un dels valors:

La borsa

És la institució en què es compren i venen valors, amb una negociació sol·licitada i admesa.

Els índexs borsaris:

Són registres estadístics que mesuren l’evolució dels valors que integren el mercat, comparant-ne el preu en dues dates diferents. El més conegut a Espanya és l’IBEX 35, que és una mitjana ponderada del preu dels 35 valors més importants de la borsa espanyola. Altres índexs de referència són, per exemple, el Dow Jones a la Borsa de New York o el Nikkei a la de Tòquio.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)

És l’organisme encarregat de vetllar pel bon funcionament dels mercats de valors. Té les funcions següents:

• Supervisar i inspeccionar els mercats de valors i l’activitat relacionada amb la compravenda de valors.
• Autoritzar a prestar serveis d’inversió a les empreses i portar-ne un registre.
• Dictar normes d’obligat compliment per a mercats i empreses de serveis d’inversió.
• Imposar sancions als que incompleixin les seves normes i la legislació nacional i europea.
• Elaborar i difondre informació borsària.
• Protegir els estalviadors inversors, especialment els petits inversors.

En Catalunya, la institució que té competències de supervisió del mercat de valors (Borsa de Barcelona) és la Direcció General de Política Financera i Assegurances, depenent del Departament d’Economia i Finances.

Les empreses de serveis d’inversió

Les societats que duen a terme serveis d’inversió a la borsa han d’estar autoritzades. Aquesta autorització les obliga a complir uns requisits de professionalitat, honorabilitat i solvència, fet que augmenta la seguretat d’operar en borsa.

Aquestes societats són les denominades empreses de serveis d’inversió (ESI) que, obligatòriament, han de prendre la forma de societats anònimes i han de sol·licitar autorització a la CNMV, que les inscriu en un registre públic.

Per poder prestar serveis a la borsa, les empreses han de ser membres de la borsa.

Existeixen els següents tipus diferents d’ESI:

• Societats de valors (SV). Poden oferir tot tipus de serveis relacionats amb el mercat de valors i actuar al mercat en nom dels seus clients o en nom propi (en anglès DEALERS).
• Agències de valors (AV). No poden actuar en nom propi. Només actuen en nom dels seus clients (en anglès BROKERS).
• Societats gestores de carteres (SGC). Presten serveis de gestió de carteres i d’assessorament a societats i a inversors, serveis que també poden ser realitzats per les agències i societats de valors. No estan autoritzades a realitzar la resta d’operacions.
• Empreses d’assessorament financer (EAFI). Presten serveis en matèria d’inversió, donant recomanacions als seus clients.

Cada tipus d’ESI pot realitzar els serveis següents:

Les ESI realitzen el seu treball directament o bé a través de terceres persones, denominades representants o agents, que també han d’estar inscrits al registre de la CNMV.

Les entitats de crèdit (bancs i caixes d’estalvi) poden realitzar tots els serveis esmentats anteriorment, com si fossin societats de valors, per la qual cosa han de sol·licitar i comptar amb l’autorització corresponent.

El Fons de Garantia d’Inversions (FOGAIN)

És un fons que garanteix l’import de les inversions a la borsa en cas que les ESI siguin insolvents per retornar les quantitats que se’ls ha lliurat per negociar. Es garanteix fins 100.000 € per client.

La borsa de valors i la banca en línia

Actualment, degut al desenvolupament de la banca en línia, és possible efectuar la major part de les operacions borsàries a través dels serveis disponibles a les pàgines web dels principals bancs. Generalment, aquestes operacions es duen a terme a través de l’opció Broker, que es troba en la majoria de les pàgines web de les entitats bancàries. Fins i tot existeixen bancs que han creat la seva pròpia pàgina web per a les operacions borsàries (per exemple, Bankinter-broker, etc.).

Date: 2015-01-11; view: 929