El sistema financer relacionat amb les assegurances

El sistema financer està integrat per institucions, intermediaris, mercats i instruments financers. El sector assegurador també compta amb aquests elements.

Instruments financers

Existeixen multitud de productes d’assegurances, adaptats a les diferents necessitats que es puguin donar a la pràctica (riscos sobre persones, sobre les coses, patrimonials, multirisc, etc.).

Institucions

A Espanya, l’activitat asseguradora està controlada i supervisada per la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGAFP).

Intermediaris

Els principals intermediaris en el sector de les assegurances són les companyies d’assegurances o asseguradores. A més, hi ha les mutualitats de previsió social, que són unes entitats que exerceixen una modalitat asseguradora complementària al sistema obligatori de Seguretat Social. Juntament amb aquestes entitats es troba el Consorci de Compensació d’Assegurances, entitat pública empresarial adscrita a la DGAFP.

Mercats

Els diferents productes d’assegurances són comercialitzats per part de les asseguradores ja sigui directament, a través del seu propi personal, o bé a través de mediadors d’assegurances (agents i corredors d’assegurances).

El contracte d’assegurança

Les assegurances es documenten en un contracte o pòlissa d’assegurances. La normativa reguladora d’aquesta matèria és la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de Contracte d’Assegurança. Aquesta llei, a l’article 1, diu que:

“El contracte d’assegurança és aquell pel qual l’assegurador s’obliga, mitjançant el cobrament d’una prima i per al cas en què es produeixi l’esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, a indemnitzar el dany produït a l’assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes.”

Com tots els contractes, en el d’assegurança es poden distingir tres tipus d’elements que hi intervenen: elements personals, materials i formals.

Elements personals

Podem distingir els següents elements personals: assegurador, prenedor, assegurat, beneficiari, perjudicat.

Assegurador

És la companyia d’assegurances. Té l’obligació de pagar les indemnitzacions pactades en cas que succeeixi el sinistre, llevat que aquest hagi estat causat per mala fe de l’assegurat.

Prenedor

És la persona que sol·licita i contracta l’assegurança. Si, a més, és la persona exposada al risc, coincidirà amb l’assegurat.

Assegurat

És la persona exposada al risc objecte de cobertura. Es pot contractar una assegurança sobre la seva persona, sobre béns concrets o sobre el seu patrimoni.

Beneficiari

Aquesta figura apareix en les assegurances sobre la vida o la salut de les persones i és la persona amb dret a percebre la prestació indemnitzadora si es produeix el sinistre (per exemple, en les assegurances de vida per al cas de defunció, l’assegurat és la persona la mort de la qual dóna lloc a la indemnització, mentre que els beneficiaris seran les persones que rebran aquesta indemnització, generalment els seus hereus).

Perjudicat

En les assegurances de responsabilitat civil, és la persona que pateix el dany a conseqüència del sinistre (per exemple, en les assegurances de la llar, l’assegurat és el propietari d’un habitatge; si causa danys a un veí, per una fuita d’aigua, el veí serà el perjudicat).

Elements materials

Els elements materials del contracte d’assegurança s’enumeren a continuació: risc, prima, sinistre, indemnització.

Risc

És la possibilitat que ocorri un sinistre. Ha d’estar determinat al contracte, ser incert, i possible. Tipus de riscos:

• Riscos de persones. Afecten directament la vida o la salut de les persones (defunció, malaltia, invalidesa, etc.).
• Riscos materials. Afecten béns concrets de les persones (robatori d’un vehicle, incendi d’una nau, etc.).
• Riscos patrimonials. Afecten tot el patrimoni d’una persona (responsabilitat civil derivada d’un accident de trànsit).

Prima

És l’import que el prenedor ha de pagar a l’assegurador per fer-se càrrec del risc. L’habitual és que la prima sigui anual i que se’n realitzi el pagament un cop a l’any.

Sinistre

És l’esdeveniment que produeix els danys previstos.

La possibilitat que ocorri un succés que es pot preveure però no es pot evitar, es diu “contingència”.

Indemnització

És l’import que l’assegurador s’obliga a pagar al beneficiari en cas que es produeixi el sinistre cobert per l’assegurança. L’import de la indemnització ha de quedar fixat a la pòlissa d’assegurances.

Elements formals

El contracte d’assegurança s’ha de formalitzar per escrit mitjançant una pòlissa.

La pòlissa està formada per les condicions generals, les condicions particulars, les condicions especials i els suplements o apèndixs.

• Condicions generals. És el conjunt de clàusules redactades per l’asseguradora amb les normes bàsiques que són aplicables a tots els contractes del mateix tipus (per exemple, tots els contractes d’automòbils).
• Condicions particulars. És el conjunt de clàusules signades per les parts on consten les seves dades particulars, com per exemple: identificació de les parts, data de l’assegurança, import de la prima, identificació dels elements o la persona assegurada, suma assegurada i signatures de les parts.
• Condicions especials. És el conjunt de clàusules amb les corresponents modificacions, ampliacions o derogacions de les condicions generals.
• Apèndixs. Són documents afegits a la pòlissa i subscrits pel prenedor i l’assegurador en què es recullen modificacions o aclariments respecte de les principals condicions pactades al contracte (per exemple, actualització de la suma assegurada, canvi en la designació del beneficiari, etc.).

Date: 2015-01-11; view: 1008