El funcionament comptable del compte de Bancs és invers al del compte bancari. Quan al extracte bancari es carrega un import, al llibre major de bancs s’ha d’abonar, i quan al extracte bancari s’abona un import, al llibre major de bancs s’ha de carregar.
Terminologia bancària:
Deure. Apartat del compte en què s’anoten les quantitats que es van traient.
Haver. Apartat del compte en què s’anoten les quantitats que es van dipositant.
Saldo. Quantitat disponible al compte. Normalment serà creditor, quan el saldo és deutor es diu que el compte està en números vermells o al descobert.
Obrir un compte. Signar el contracte d’un compte bancari amb l’entitat bancària.
Cancel·lar un compte. Posar fi a la vigència del contracte de compte.
Abonar un compte. És una anotació a l’Haver del compte, deguda a un ingrés, un abonament d’interessos, una transferència, etc.
Carregar el compte. És una anotació al Deure del compte, deguda a un reintegrament, transferència, càrrec de targeta, etc.
Imposició o ingrés. Quantitat en efectiu que es diposita al compte.
Reintegrament. Disposició de diners en efectiu d’un compte.
Apunt. Cada una de les anotacions que es realitzen al compte.
Data valor. Data a partir de la qual el saldo derivat d’un moviment té efectes per calcular els interessos meritats.
Data operació. Data en què es produeix el registre de l’operació financera. Pot ser diferent de la data valor.
El codi de compte de client (CCC)
Les entitats de dipòsit assignen a tots els comptes bancaris un codi de compte de client en el moment de la seva obertura. Tots els sistemes de relacions (pagaments i cobraments) entre les entitats bancàries estan basats en aquest codi; d’aquí la seva importància i l’atenció que s’hi haurà de prestar en realitzar les anotacions.
Aquest codi està format per 20 dígits, dividits en quatre grups:
(AAAA/BBBB/CC/DDDDDDDDDD)
Els quatre primers dígits corresponen al codi d’entitat.
Els quatre següents dígits corresponen al codi de l’oficina (la sucursal) on s’ha obert el compte.
Els dos següents dígits són els anomenats dígits de control.
Els deu últims dígits són el número de compte.
Exemple:
A partir del següent codi de compte: 0049/0001/51/0123456789, identificar què indiquen aquests dígits.
Comptes bancaris a la vista
Els comptes bancaris a la vista són aquells que permeten disposar dels diners dipositats en qualsevol moment.
Característiques
Els comptes bancaris a la vista es caracteritzen per ser totalment líquids, tenir molt poca rendibilitat i un baix risc.
Comissions als comptes a la vista
Les comissions bancàries als comptes a la vista poden ser:
Manteniment. Retribueix l’entitat pel manteniment dels registres informàtics, la custòdia dels diners, el servei de caixa, etc. Sol ser un import fix carregat periòdicament.
Administració. Retribueix el pagament de rebuts domiciliats, els apunts de transferències ordenades o rebudes, etc.
Extractes i despeses de correu. Per l’emissió d’extractes sol·licitats pels clients.
Retirada d’efectiu o cobrament de xec. Per la verificació de signatures i la comprovació de l’existència de fons. Només es pot fer per la retirada en una sucursal diferent de la que tingui el compte.
Descobert. Retribueix l’entitat pel risc que s’assumeix quan el titular d’un compte disposa de fons per sobre dels dipositats. Consisteix en un percentatge aplicat sobre el descobert.
Reclamació de saldos deutors. Quan un compte es queda en descobert, l’entitat suporta unes despeses per la reclamació de les quantitats degudes. Aquestes despeses es repercuteixen posteriorment al client.
Comptes corrents
Característiques dels comptes corrents:
Es pot disposar dels seus fons a través de xecs.
Les operacions no estan documentades en cap cartilla, llibreta o instrument similar. S’informa dels moviments a través dels extractes bancaris.
Documents relacionats amb els comptes corrents:
Xec. És un document que el seu emissor (lliurador) dóna a una sucursal bancària (lliurat) per tal que, a la seva presentació (a la vista), pagui una suma de diners a una altra persona (tenidor). Poden ser nominatius o al portador.
Nominatius: només els pot cobrar la persona que s’hi determina. Aquests xecs es poden transmetre per endós (posant al seu revers “pagueu per aquest xec”), llevat que hagin estat emesos amb la clàusula “no a l’ordre”.
Al portador: els pot cobrar la persona que els tingui legítimament al seu poder. La transmissió del xec es realitza pel seu simple lliurament.
Existeixen dos tipus de xecs que en garanteixen el pagament:
Xec conformat: l’entitat bancària confirma que el lliurador disposa de fons suficients escrivint al dors del document l’expressió “conforme”, “certificat” o una altra de similar, i la seva signatura.
Xec bancari: és un xec emès per la pròpia entitat bancària contra els seus comptes.
Pagaré. És un document que conté una promesa que fa el seu emissor (lliurador) de pagar una suma de diners en un moment futur (al venciment) al seu legítim tenidor.
Rebut bancari. És un document emès per l’empresa que desitja cobrar, que el cedeix a una entitat financera per tal que el faci arribar a través del Sistema de Compensació Electrònica a l’entitat bancària del deutor per tal que carregui el seu import al compte del deutor.
Targetes. Són peces rectangulars de plàstic, dotades d’una banda magnètica (fins al 2012) i d’un microxip (obligatori a partir del 2012), que permeten al seu titular disposar de fons del seu compte bancari a través dels caixers automàtics, així com el pagament en establiments comercials. Poden ser de dèbit o de crèdit.
Transferència. És una ordre de pagament que el titular d’un compte (ordenant) dóna a la seva entitat bancària per treure fons i dipositar-los en un altre compte (beneficiari).
Comptes d’estalvi
Actualment, els comptes d’estalvi són un producte bancari gairebé idèntic als comptes corrents, pel que fa a rendibilitats i operativa, encara que segueixen conservant alguns dels seus signes distintius, com és la llibreta d’estalvi. La llibreta equival a l’extracte bancari en els comptes corrents.
Una altra diferència amb els comptes corrents és que el compte d’estalvi no admet la disposició de xecs.
Hi ha diferents tipus de compte d’estalvi: remunerat, estalvi-habitatge, comptes per a joves, etc.
