Chopin i George Sand

A la fi d'octubre de 1836, Frédéric va ser invitat per Franz Liszt i Marie d'Agoult a una reunió d'amics a l'Hôtel de France i va ser acompanyat per Ferdinand Hiller. A la trobada també va acudir la baronessa Dudevant, més aviat coneguda pel seu pseudònim de George Sand, acompanyada pels seus fills i madame Marliani.^[5] Quan van ser presentats per Liszt, Sand va murmurar a l'orella de madame Marliani: «aquest senyor Chopin, és una nena?». Chopin li va comentar a Hiller sortint de l'hotel: «Què antipàtica és aquesta Sand! És una dona? Estic a punt de dubtar-lo».^[6]

L'any 1837 va iniciar una relació íntima amb l'escriptora francesa George Sand.

L'única fotografia coneguda de Chopin, presa per Bisson el 1849

El 1838 va emmalaltir de tuberculosi i es va traslladar a Mallorca, cercant un clima més benigne per la seva malaltia. Allà, rebutjat per la societat mallorquina d'aquell temps, quan la tuberculosi no tenia cura i es considerava gairebé com la pesta, va trobar refugi a la cartoixa de Valldemossa, George Sand el va cuidar fins que les desavinences van conduir al trencament de la relació l'any1847. George Sand, amb qui va conviure gairebé deu anys, va marcar profundament la seva vida personal i artística.

A partir de llavors la seva activitat concertística es va limitar a diversos recitals a França, Escòcia i la Gran Bretanya.

Mort i funeral

Morí, oficialment, de tuberculosi el 17 d'octubre de 1849, a París; si bé hi ha algunes especulacions sobre si hauria pogut morir de fibrosi pulmonar o emfisema degut en part a l'autòpsia (relatada sols per la seva germana) inconsistent amb la diagnosi inicial.

La tomba de Chopin al cementeri de Père Lachaise

Havia demanat que es cantés el Requiem de Mozart, al seu funeral, que es va fer a l'església de la Madeleine. Aquest Rèquiem es canta amb la participació de veus femenines, però aquesta església no havia permès mai cantants femenines en el seu cor. El funeral va ser ajornat gairebé 2 setmanes mentre es discutia sobre aquest afer, finalment l'església va cedir i va atorgar la darrera voluntat de Chopin. Encara que Chopin està sepultat al cementiri del Père-Lachaise a París, el seu cor està enterrat en un pilar de l'església de la Santa Creu a Varsòvia.

Música

El Monument a Frédéric Chopin aŻelazowa Wola (Józef Gosławski,1955/1969)

Pràcticament totes les composicions de Chopin són per a piano. Encara que expatriat, sempre va ser lleial a Polònia, un país malmès per les guerres. Les seves masurques reflecteixen els ritmes i melodies delfolklore polonès i les poloneses estan marcades per l'esperit heroic de la seva pàtria. La influència que sobre ell va exercir el compositor d'òpera italiàVincenzo Bellini també es pot apreciar en les seves melodies.

Les balades, scherzos i estudis (cadascun d'ells centrat en un problema tècnic específic) són mostra de la seva amplíssima obra per a piano sol. La seva música, romàntica i lírica, es caracteritza per les dolces i originals melodies, les refinades harmonies, els ritmes delicats i la bellesa poètica. Va influir notablement sobre altres compositors, com el pianista i compositor Franz Liszt i el compositor francès Claude Debussy.

Entre les seves obres publicades s'inclouen masurques, estudis, preludis, nocturns, poloneses, sonates i valsos per a piano. En el punt següent hi podeu trobar una relació de totes les seves obres.

Partint de Johann Nepomuk Hummel i John Field, Chopin va descobrir el veritable potencial del piano per construir un món poètic de melodia i color. Les seves obres són d'una naturalesa profundament pianística: va comprendre la capacitat del cantabile de l'instrument, molt diferent del cant o del violí, com aleshores es pretenia,^[7] «va inventar» una nova manera de tocar (dinàmica, digitació) i va explorar els seus recursos tímbrics mitjançant l'harmonia, la ressonànciai el pedal. A mesura que va aprofundir en ella, es va aproximar a una sensibilitat més al·lucinada del so.^[7] Per això, la seva transcendència i influència a la música per a piano va ser immensa, va fer possible les recerques posteriors de Fauré, Debussy i Skriabin, o també les de Messiaen o Lutosławski, com ells han reconegut.^[1]

Obres

§ Llista de composicions de Chopin.

Date: 2015-12-18; view: 612